Acto de EUiA contra la crisis economica

Aquest passat dimarts, Esquerra Unida i Alternativa de Mollet ha celebrat un acte públic a La Marineta de Mollet sota el títol "CRISIS, Respostes des de l'Esquerra", Amb aquest acte EUiA de Mollet es suma a la campanya d'actes que sobre aquest tema està celebrant EUIA a tota Catalunya i Izquierda Unida a l'estat espanyol.

Per a EUiA, la crisis i les seves repercussions sobre els treballadors i treballadores és un eix central i prioritari de la seva acció política. La crisis té origen en polítiques econòmiques que han fomentat la especulació, la globalització financera i la desregularitació dels mercats. Questions a les quals EUiA sempre ha mostrat una oposició frontal i que ara demostren les seves conseqüències.

L'acte va estar presentat per Antonio López, regidor d'EUiA a l'Ajuntament de Mollet i va comptar amb les ponències de Àngels Martínez Castells, economista i Núria Lozano, responsable de l'Àrea de Mon del Treball d'EUiA a Catalunya.

La intervenció d'Àngels Martínez Castells va tenir un tó rigorós i acadèmic a la vegada que didàctic. Va fer un repàs a la història econòmica recent i de com les crisis són inherents al sistema capitalista perquè les polítiques que s'apliquen permeten que la economia financera purament especulativa creixi sense control i s'allunya cada vegada més de l'economia real i productiva. També va destacar que els últims 30 anys aquest procés d'acumulació de capital especulatiu contrasta esfereïdorament amb la congelació, i fins i tot retrocessos, del poder econòmic dels treballadors o dels habitants del tercer món. Va explicar també els mecanismes que desencadenen aquestes crisis posant com a exemples la fallida de les punto.com a la crisis del 2000 o, ara mateix, la explosió de la bombolla immobiliària.

A la seva part Núria Lozano va destacar que aquesta no és una crisis que hagin provocat els treballadors i per tant no han de ser els pagadors de les conseqüències d'aquesta. En aquesta línia va denunciar que davant la situació els sectors empresarials continuen amb la seva manca de imaginació proposant retallades dels salaris i dels drets laborals en forma de "flexibilitat laboral". Lozano va explicar les mesures que proposa EUiA en la línia de millorar les condicions salarials i de seguretat dels treballadors, qüestions aquestes que serien la única forma real de recuperar la economia, Per a EUiA cal enfortir la unitat dels treballadors i, amb fermesa, iniciar les mobilitzacions que calguin

Finalment, Antonio López va destacar des de la vessant local el ferm treball que està fent el grup municipal d'ICV-EUiA per tal de que les polítiques municipals també incideixin en pal·liar eficaçment els efectes de la crisis a Mollet.

Fuente: EUiA

Aprobats tots els projectes del Fons Estatal

La Secretaria d’Estat de Cooperació Territorial del Ministeri d'Administracions Públiques ha aprovat la totalitat dels 33 projectes presentats per l’Ajuntament de Mollet del Vallès al Fons estatal d’inversió local (FEIL).

Un cop aprovats els projectes, l'Ajuntament procedirà, en el termini d'un mes, a tramitar les licitacions corresponents.

L’Ajuntament de Mollet va presentat al govern de l’Estat 33 projectes perquè siguin finançats amb aquest fons d’inversió especial que destina 9.091.002 euros a Mollet. El fons estableix que, per poder beneficiar-se dels diners, els projectes han de ser realitzats en el termini d’un any, han de ser projectes nous, és a dir, que no estiguessin pressupostats per l’Ajuntament abans que s’anunciés aquest fons, i han de servir per crear i mantenir el màxim nombre de llocs de treball possible. A Mollet, es calcula que amb tots aquests projectes s’ocuparan a l’entorn de 400 llocs de treball.

Emeten el documental sobre el bombardeig

El proper cap de setmana, Canal Mollet Televisió emetrà el documental que recull el testimoni de diverses persones que van viure els bombardejos de Mollet del gener de 1938 i 1939. Aquest documental es va estrenar el passat 22 de gener, dia de Sant Vicenç, durant l’acte de presentació de la revista Notes, enguany dedicada al 70 aniversari dels bombardejos.

Canal Mollet emetrà el documental el dissabte 31 de gener a les 22 hores, i el diumenge 1 de febrer a les 13.30 i les 15.30 hores. El passat dia 25 de gener, aniversari del bombardeig de 1939, la televisió municipal ja va emetre el documental.

El film dura 23 minuts i ha estat produït pel CEM - Ajuntament de Mollet del Vallès.

Els bombardejos del 38 i 39 a Mollet
De la mà de dos historiadors, M. Àngels Suarez i Joan Garriga, el documental repassa els fets dels bombardejos del 8 de gener de 1938 i el 25 de gener de 1939, a través dels testimonis de diferents persones que ho van viure i conduïts en els dos espais per Vicenç Vallcorba (Quatre Cantons) – ell vivia al consultori del doctor Tiffon i la casa es va ensorrar- i de Jaume Boix i Pere Lluís (Berenguer III i riera Seca), que ens ensenyen els llocs on van anar caient les bombes.

Els testimonis que hi surten són:
Josep Bancells (ferit al bombardeig als braços de la seva mare, que hi morí)
Angelina Barnils (filla d’una víctima de la riera Seca)
Vicenç Bas (cal Guano, casa destruïda a Berenguer III)
Teresa Casado (filla de ferida als Quatre Cantons)
Ramon Coll (testimoni dels Quatre Cantons)
Paquita Naqui (testimoni Quatre Cantons i riera Seca)
Josep Vilà i Angeleta Armadans (testimonis Quatre Cantons)
Pere Torrents i Rita Anglada (testimonis Quatre Cantons)

Font: Ajuntament de Mollet

Reclaman una retallada de sous dels politics

Independents per Mollet (IxM) ha reclamat avui, amb motiu de la celebració de la primera sessió plenària de l’any que tindrà lloc el proper dilluns, que com a mesura per afrontar la crisi econòmica, “es retallin els sous i indemnitzacions que cobren tant els polítics, com els partits del consistori de la ciutat.”

Els independents molletans, han recordat que el 2007, tal i com va denunciar IxM, “el consistori va “autoaprovar-se” un augment de sous de més d’un 37%, mentre que l’augment als treballadors municipals va ser de només un 2%.” i que, sense comptar els augments anuals, les arques municipals hauran de suportar aquest mandat, una llosa de “més de 716 milions de les antigues pessetes, (4.312.640 €) en dotacions als partits. D’aquests, els partits del consistori només per “despeses de funcionament” es repartiran, 278 milions de ptes (1.675.440€): El PSC, 92.755.488 ptes (558.768 €), CiU, ICV-EUiA i PP, 48.198.432 ptes (290.352€) cadascun d’ells, i ERC, 40.772.256 de ptes. Els 13 regidors a sou de l’Equip de Govern, 394 milions (2.374.400€) i els seus possibles assessors, 43.624.800 ptes.(262.800€).

En aquest sentit, Jesús M. Carrasco, president d’Independents per Mollet (IxM), ha qualificat “d’incoherent”, que l’Ajuntament “imposi nous serveis de pagament, i demani esforços econòmics als ciutadans, mentre predica amb l’exemple contrari engrandint les diferències entre la classe política i la població” i ha assenyalat que “ per salut democràtica, abans que demanar als ciutadans que s’ apretin el cinturó, els primers que han de donar exemple d’austeritat són els polítics de l’ Ajuntament”.

Per a Carrasco, “amb aquests sous privilegiats, aplicar només una congelació, seria com burlar-se i dels ciutadans i dels treballadors municipals”, i ha reclamat per això, que com a mesura de xoc, “aquest 2009, es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC “.

Independents per Mollet (IxM) ha reclamat també, que per millorar la transparència i la informació als ciutadans, “es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans que vulguin ho puguin consultar”.

Poques incidencias per la ventada del dissabte

La forta ventada de dissabte va provocar unes 50 sortides dels Bombers i la mobilització de les diverses policies locals i els cossos de Protecció Civil. La majoria d'avisos van ser per caigudes d'arbres i per desperfectes en elements de la via pública.
Els forts vents que van bufar entre divendres a la nit i dissabte van provocar nombrosos desperfectes a diferents punts del Baix Vallès. Dissabte, segons les dades d'una de les estacions meteorològiques de Mollet del Vallès, el cop màxim de vent va arribar a una velocitat de 80,5 quilòmetres hora, i la mitjana durant el dia va ser de 19,3 quilòmetres hora.

En concret, la caiguda d'arbres i d'elements de la via pública, com pals de l'enllumenat, senyals de trànsit i contenidors, entre altres, van ser els incidents que van provocar la majoria dels avisos als Bombers de la Generalitat, que en total en van rebre una cinquantena: 30 a Mollet, 5 a Parets, 7 a Sant Fost i 5 més a Martorelles.

Una altra de les conseqüències de la forta ventada va ser la suspensió d'activitats a l'aire lliure. Aquest és el cas de Parets, on es van suspendre alguns dels actes de la Festa Major d'Hivern com la calçotada popular i la desfilada infernal.

A la imatge, la caiguda d'un arbre va provocar desperfectes a la tanca de la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles.

Font: Contrapunt

La ultima victima de la guerra civil

La historiadora Maria Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimon han documentat una nova víctima del bombardeig que va patir Mollet l'any 1938 als Quatre Cantons. Aquesta és una de les descobertes que s'ha presentat al Notes, que edita el CEM.
Joan Falguera Vilardell, un pagès de La Casilla que havia anat al Sindicat amb el seu amic Josep Font, va morir pocs dies després com a conseqüència del bombardeig que l’aviació italiana va fer el 8 de gener de 1938 als Quatre Cantons. Amb aquesta nova víctima documentada el número de morts d’aquell vespre tràgic a la ciutat és de 16, als quals se’ls hi ha de sumar les altres 8 víctimes que van perdre la vida un any més tard, el 25 de gener de 1939, en el segon bombardeig que va patir la ciutat durant la Guerra Civil, aquesta vegada a l’entorn de l’estació de França.

Aquest és un dels descobriments de la recerca que la historiadora M. Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimón han desenvolupat per un especial a la revista Notes, que commemora els 70 anys d’aquest segon atac aeri feixista.

Aquest dijous s'ha presentat la publicació del Centre d’Estudis Molletans (CEM), que inclou també dades més completes de les altres víctimes ja documentades anteriorment, així com el testimoni oral d’una quarantena de molletans que van viure els bombardejos indiscriminats a la ciutat.

La tasca de les dues molletanes ha rebut la col·laboració de l’historiador granollerí Joan Garriga, que ha localitzat un document de l’Arxiu de l’Estat Major de l’Exèrcit a Roma, que inclou un mapa que situa Mollet i les seves vies de comunicació. El text parla de dues fàbriques d’armament i d’un dipòsit de Campsa, que serien els objectius militars que buscava l’aviació italiana que va bombardejar la ciutat. Segons el document, al bombardeig de 1939 es van llençar 60 bombes de 50 quilograms cada una. Tot i que no s’ha pogut esbrinar exactament perquè la ciutat va ser bombardejada, als informes militars consta que els feixistes sospitaven que la fàbrica Elizalde de Barcelona (d’armament) podia haver-se traslladat a Mollet, a la Teneria, fet que no s’ha pogut provar.

L’especial dels bombardejos inclou també un article sobre els refugis antiaeris, en el qual es publica un mapa de les previsions (no acompler-tes per problemes econòmics) de la Junta de Defensa Passiva Local, que CONTRAPUNT va donar a conèixer l’any passat, en una sèrie d’articles a l’entorn del 70è aniversari del bombardeig dels Quatre Cantons. Al nou treball, Arimon ha aconseguit trobar constància d’una vintena de refugis particulars.

Font: Contrapunt

El Sindic Personer diu Adeu

El Síndic Personer s’acomiadava dilluns a la tarda davant de tots els grups polítics de l’Ajuntament de la ciutat i de familiars i coneguts. Amaya també va presentar l’informe de 2008 on es reflecteixen les consultes i queixes realitzades al Síndic durant el període de l’any anterior. En aquest sentit, el Síndic Personer de Mollet va fer importants incisos en el fet que s’ha de donar respostes a les necessitats dels ciutadans. Amaya també va fer referència constant a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, que vetlla pel compliment dels drets dels individus. Aquest any, el Síndic ha rebut un total de 45 queixes i 82 consultes. Les queixes, en la seva majoria, estaven destinades a discutir l’àmbit d’urbanisme, serveis socials i policia municipal. Així, en total de 129 actuacions, que inclouen dues en actuació d’ofici. De totes les queixes, 7 han sigut solucionades, 20 estan en tràmit i 4 no han estat admeses. Pel que fa a les consultes, el nombre més elevat respon a les realitzades en diferents àmbits, inclosos consum i urbanisme.
Els portaveus dels grups polítics de la ciutat van omplir d’elogis la tasca feta per Amaya, tot i que ell mateix reconeix que se sent una mica frustrat per no haver assolit tots els objectius. Xavier Fenosa, portaveu d’ERC, afirmava contundentment que la tasca d’Amaya ha sigut “una feina espectacular durant aquests 5 anys”. Fenosa va reconèixer que per dur a terme les tasques de Síndic Personer cal tenir un gran coneixement de les persones, molt autodomini i sensibilitat. Per la seva banda, Feliu Guillaumes, de CiU, va valorar molt positivament la trajectòria d’Amaya i s’hi va acomiadar amb un “fins sempre”. L’alcalde Josep Monràs, i els regidors Josep Garzón (PSC), Susana Calvo (PP), Noemí Fernández (ICV-EUiA) es van sumar a la felicitació i van mostrar els seus millors desitjos d’ara endavant per a Amaya.
En finalitzar l’acte, Francisco Amaya va rebre la Font de la Plaça Prat de la Riba, en reconeixement per la seva feina.

Font: Mollet a Ma