El proper cap de setmana, Canal Mollet Televisió emetrà el documental que recull el testimoni de diverses persones que van viure els bombardejos de Mollet del gener de 1938 i 1939. Aquest documental es va estrenar el passat 22 de gener, dia de Sant Vicenç, durant l’acte de presentació de la revista Notes, enguany dedicada al 70 aniversari dels bombardejos.
Canal Mollet emetrà el documental el dissabte 31 de gener a les 22 hores, i el diumenge 1 de febrer a les 13.30 i les 15.30 hores. El passat dia 25 de gener, aniversari del bombardeig de 1939, la televisió municipal ja va emetre el documental.
El film dura 23 minuts i ha estat produït pel CEM - Ajuntament de Mollet del Vallès.
Els bombardejos del 38 i 39 a Mollet
De la mà de dos historiadors, M. Àngels Suarez i Joan Garriga, el documental repassa els fets dels bombardejos del 8 de gener de 1938 i el 25 de gener de 1939, a través dels testimonis de diferents persones que ho van viure i conduïts en els dos espais per Vicenç Vallcorba (Quatre Cantons) – ell vivia al consultori del doctor Tiffon i la casa es va ensorrar- i de Jaume Boix i Pere Lluís (Berenguer III i riera Seca), que ens ensenyen els llocs on van anar caient les bombes.
Els testimonis que hi surten són:
Josep Bancells (ferit al bombardeig als braços de la seva mare, que hi morí)
Angelina Barnils (filla d’una víctima de la riera Seca)
Vicenç Bas (cal Guano, casa destruïda a Berenguer III)
Teresa Casado (filla de ferida als Quatre Cantons)
Ramon Coll (testimoni dels Quatre Cantons)
Paquita Naqui (testimoni Quatre Cantons i riera Seca)
Josep Vilà i Angeleta Armadans (testimonis Quatre Cantons)
Pere Torrents i Rita Anglada (testimonis Quatre Cantons)
Font: Ajuntament de Mollet
Mostrando entradas con la etiqueta Maria Angels Suarez. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Maria Angels Suarez. Mostrar todas las entradas
martes, 27 de enero de 2009
viernes, 23 de enero de 2009
La ultima victima de la guerra civil
La historiadora Maria Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimon han documentat una nova víctima del bombardeig que va patir Mollet l'any 1938 als Quatre Cantons. Aquesta és una de les descobertes que s'ha presentat al Notes, que edita el CEM.
Joan Falguera Vilardell, un pagès de La Casilla que havia anat al Sindicat amb el seu amic Josep Font, va morir pocs dies després com a conseqüència del bombardeig que l’aviació italiana va fer el 8 de gener de 1938 als Quatre Cantons. Amb aquesta nova víctima documentada el número de morts d’aquell vespre tràgic a la ciutat és de 16, als quals se’ls hi ha de sumar les altres 8 víctimes que van perdre la vida un any més tard, el 25 de gener de 1939, en el segon bombardeig que va patir la ciutat durant la Guerra Civil, aquesta vegada a l’entorn de l’estació de França.
Aquest és un dels descobriments de la recerca que la historiadora M. Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimón han desenvolupat per un especial a la revista Notes, que commemora els 70 anys d’aquest segon atac aeri feixista.
Aquest dijous s'ha presentat la publicació del Centre d’Estudis Molletans (CEM), que inclou també dades més completes de les altres víctimes ja documentades anteriorment, així com el testimoni oral d’una quarantena de molletans que van viure els bombardejos indiscriminats a la ciutat.
La tasca de les dues molletanes ha rebut la col·laboració de l’historiador granollerí Joan Garriga, que ha localitzat un document de l’Arxiu de l’Estat Major de l’Exèrcit a Roma, que inclou un mapa que situa Mollet i les seves vies de comunicació. El text parla de dues fàbriques d’armament i d’un dipòsit de Campsa, que serien els objectius militars que buscava l’aviació italiana que va bombardejar la ciutat. Segons el document, al bombardeig de 1939 es van llençar 60 bombes de 50 quilograms cada una. Tot i que no s’ha pogut esbrinar exactament perquè la ciutat va ser bombardejada, als informes militars consta que els feixistes sospitaven que la fàbrica Elizalde de Barcelona (d’armament) podia haver-se traslladat a Mollet, a la Teneria, fet que no s’ha pogut provar.
L’especial dels bombardejos inclou també un article sobre els refugis antiaeris, en el qual es publica un mapa de les previsions (no acompler-tes per problemes econòmics) de la Junta de Defensa Passiva Local, que CONTRAPUNT va donar a conèixer l’any passat, en una sèrie d’articles a l’entorn del 70è aniversari del bombardeig dels Quatre Cantons. Al nou treball, Arimon ha aconseguit trobar constància d’una vintena de refugis particulars.
Font: Contrapunt
Joan Falguera Vilardell, un pagès de La Casilla que havia anat al Sindicat amb el seu amic Josep Font, va morir pocs dies després com a conseqüència del bombardeig que l’aviació italiana va fer el 8 de gener de 1938 als Quatre Cantons. Amb aquesta nova víctima documentada el número de morts d’aquell vespre tràgic a la ciutat és de 16, als quals se’ls hi ha de sumar les altres 8 víctimes que van perdre la vida un any més tard, el 25 de gener de 1939, en el segon bombardeig que va patir la ciutat durant la Guerra Civil, aquesta vegada a l’entorn de l’estació de França.
Aquest és un dels descobriments de la recerca que la historiadora M. Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimón han desenvolupat per un especial a la revista Notes, que commemora els 70 anys d’aquest segon atac aeri feixista.
Aquest dijous s'ha presentat la publicació del Centre d’Estudis Molletans (CEM), que inclou també dades més completes de les altres víctimes ja documentades anteriorment, així com el testimoni oral d’una quarantena de molletans que van viure els bombardejos indiscriminats a la ciutat.
La tasca de les dues molletanes ha rebut la col·laboració de l’historiador granollerí Joan Garriga, que ha localitzat un document de l’Arxiu de l’Estat Major de l’Exèrcit a Roma, que inclou un mapa que situa Mollet i les seves vies de comunicació. El text parla de dues fàbriques d’armament i d’un dipòsit de Campsa, que serien els objectius militars que buscava l’aviació italiana que va bombardejar la ciutat. Segons el document, al bombardeig de 1939 es van llençar 60 bombes de 50 quilograms cada una. Tot i que no s’ha pogut esbrinar exactament perquè la ciutat va ser bombardejada, als informes militars consta que els feixistes sospitaven que la fàbrica Elizalde de Barcelona (d’armament) podia haver-se traslladat a Mollet, a la Teneria, fet que no s’ha pogut provar.
L’especial dels bombardejos inclou també un article sobre els refugis antiaeris, en el qual es publica un mapa de les previsions (no acompler-tes per problemes econòmics) de la Junta de Defensa Passiva Local, que CONTRAPUNT va donar a conèixer l’any passat, en una sèrie d’articles a l’entorn del 70è aniversari del bombardeig dels Quatre Cantons. Al nou treball, Arimon ha aconseguit trobar constància d’una vintena de refugis particulars.
Font: Contrapunt
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
