La ultima victima de la guerra civil

La historiadora Maria Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimon han documentat una nova víctima del bombardeig que va patir Mollet l'any 1938 als Quatre Cantons. Aquesta és una de les descobertes que s'ha presentat al Notes, que edita el CEM.
Joan Falguera Vilardell, un pagès de La Casilla que havia anat al Sindicat amb el seu amic Josep Font, va morir pocs dies després com a conseqüència del bombardeig que l’aviació italiana va fer el 8 de gener de 1938 als Quatre Cantons. Amb aquesta nova víctima documentada el número de morts d’aquell vespre tràgic a la ciutat és de 16, als quals se’ls hi ha de sumar les altres 8 víctimes que van perdre la vida un any més tard, el 25 de gener de 1939, en el segon bombardeig que va patir la ciutat durant la Guerra Civil, aquesta vegada a l’entorn de l’estació de França.

Aquest és un dels descobriments de la recerca que la historiadora M. Àngels Suárez i la periodista Glòria Arimón han desenvolupat per un especial a la revista Notes, que commemora els 70 anys d’aquest segon atac aeri feixista.

Aquest dijous s'ha presentat la publicació del Centre d’Estudis Molletans (CEM), que inclou també dades més completes de les altres víctimes ja documentades anteriorment, així com el testimoni oral d’una quarantena de molletans que van viure els bombardejos indiscriminats a la ciutat.

La tasca de les dues molletanes ha rebut la col·laboració de l’historiador granollerí Joan Garriga, que ha localitzat un document de l’Arxiu de l’Estat Major de l’Exèrcit a Roma, que inclou un mapa que situa Mollet i les seves vies de comunicació. El text parla de dues fàbriques d’armament i d’un dipòsit de Campsa, que serien els objectius militars que buscava l’aviació italiana que va bombardejar la ciutat. Segons el document, al bombardeig de 1939 es van llençar 60 bombes de 50 quilograms cada una. Tot i que no s’ha pogut esbrinar exactament perquè la ciutat va ser bombardejada, als informes militars consta que els feixistes sospitaven que la fàbrica Elizalde de Barcelona (d’armament) podia haver-se traslladat a Mollet, a la Teneria, fet que no s’ha pogut provar.

L’especial dels bombardejos inclou també un article sobre els refugis antiaeris, en el qual es publica un mapa de les previsions (no acompler-tes per problemes econòmics) de la Junta de Defensa Passiva Local, que CONTRAPUNT va donar a conèixer l’any passat, en una sèrie d’articles a l’entorn del 70è aniversari del bombardeig dels Quatre Cantons. Al nou treball, Arimon ha aconseguit trobar constància d’una vintena de refugis particulars.

Font: Contrapunt