L'alcalde de Mollet, Josep Monràs, i la diputada d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge, Anna Hernández, han presentat avui el projecte de construcció de la nova comissaria de Policia Municipal de Mollet, que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.
En el seu disseny s'han utilitzat criteris sostenibles, que estalviaran 19 tones anuals d'emissions de CO2 a l'atmosfera, equivalent a la combustió diària de 12.800 cotxes o a l'absorció de 960 arbres. Per aquest estalvi s'han optimitzat les cobertes, que acullen els panells solars capaços de generar 7.438 KW/any i una capa de terres que millora el comportament tèrmic i aprofita l'aigua de pluja.
Igualment, l'edifici permetrà obtenir un alt nivell de llum natural, gràcies a les seves obertures i al lluernari central de la coberta, que millora la qualitat lumínica dels llocs de treball i redueix el consum elèctric. La creació de la façana nord-est vidrada a l'interior i una doble pell de lames de colors exterior protegiran l'edifici de l'energia solar, mentre que la resta de façanes es plantegen amb un sistema de façana ventilada que millora el comportament energètic de l'edifici.
El nou edifici, de tres plantes amb 1518 m2 útils i accés pel carrer Vicenç Fonolleda, és la primera fase d'un projecte global, que tindrà una ubicació estratègica en l'eix cultural i d'espais verds. Es tracta del solar de 3.232 m2 en forma rectangular que s'ubica entre els carrers Pablo Picasso, Vicenç Fonolleda, Joaquim Mir i Enric Morera, a tocar del centre històric de Mollet.
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Monràs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Monràs. Mostrar todas las entradas
jueves, 2 de julio de 2009
jueves, 5 de febrero de 2009
Important donacio de documents a Mollet
a família del pare Andreu Malgà (1873-1919) ha donat avui a l'Arxiu Municipal de Mollet del Vallès unes 600 unitats documentals, dedicades a la història, la literatura, la botànica i el dret, i pertanyents a la col·lecció familiar, ja que es tracta d'una família d'editors.
La col·lecció està formada majoritàriament per llibres editats entre els anys 1781 i 1937, ja que la família va seguir editant posteriorment a la mort del pare Malgà, segons que han explicat fonts municipals.
El volum total de la col·lecció és d'aproximadament onze metres lineals, i entre les peces més destacades, hi ha un herbolari i diferents quaderns d'apunts i de dibuix.
El conveni de donació ha estat signat per l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, i els hereus de Magdalena Torras Malgà, neboda del pare Malgà, que fins ara tenia la col·lecció a la seva masia, Can Jornet.
Una de les hereves, Marina Duñach, ha declarat que després de visitar l'Arxiu Municipal, va considerar que era el lloc idoni per conservar la col·lecció i acostar-la a la ciutadania, i així poder ser consultada per tothom.
Malgà va ser vicari de diferents parròquies, entre elles la de Gallecs, entre els anys 1904 i 1919, on va exercir la seva vocació de botànic, àmbit en el qual va ser membre de diferents institucions, entre elles la Institució Catalana d'Història Natural.
La col·lecció està formada majoritàriament per llibres editats entre els anys 1781 i 1937, ja que la família va seguir editant posteriorment a la mort del pare Malgà, segons que han explicat fonts municipals.
El volum total de la col·lecció és d'aproximadament onze metres lineals, i entre les peces més destacades, hi ha un herbolari i diferents quaderns d'apunts i de dibuix.
El conveni de donació ha estat signat per l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, i els hereus de Magdalena Torras Malgà, neboda del pare Malgà, que fins ara tenia la col·lecció a la seva masia, Can Jornet.
Una de les hereves, Marina Duñach, ha declarat que després de visitar l'Arxiu Municipal, va considerar que era el lloc idoni per conservar la col·lecció i acostar-la a la ciutadania, i així poder ser consultada per tothom.
Malgà va ser vicari de diferents parròquies, entre elles la de Gallecs, entre els anys 1904 i 1919, on va exercir la seva vocació de botànic, àmbit en el qual va ser membre de diferents institucions, entre elles la Institució Catalana d'Història Natural.
lunes, 26 de enero de 2009
Reclaman una retallada de sous dels politics
Independents per Mollet (IxM) ha reclamat avui, amb motiu de la celebració de la primera sessió plenària de l’any que tindrà lloc el proper dilluns, que com a mesura per afrontar la crisi econòmica, “es retallin els sous i indemnitzacions que cobren tant els polítics, com els partits del consistori de la ciutat.”
Els independents molletans, han recordat que el 2007, tal i com va denunciar IxM, “el consistori va “autoaprovar-se” un augment de sous de més d’un 37%, mentre que l’augment als treballadors municipals va ser de només un 2%.” i que, sense comptar els augments anuals, les arques municipals hauran de suportar aquest mandat, una llosa de “més de 716 milions de les antigues pessetes, (4.312.640 €) en dotacions als partits. D’aquests, els partits del consistori només per “despeses de funcionament” es repartiran, 278 milions de ptes (1.675.440€): El PSC, 92.755.488 ptes (558.768 €), CiU, ICV-EUiA i PP, 48.198.432 ptes (290.352€) cadascun d’ells, i ERC, 40.772.256 de ptes. Els 13 regidors a sou de l’Equip de Govern, 394 milions (2.374.400€) i els seus possibles assessors, 43.624.800 ptes.(262.800€).
En aquest sentit, Jesús M. Carrasco, president d’Independents per Mollet (IxM), ha qualificat “d’incoherent”, que l’Ajuntament “imposi nous serveis de pagament, i demani esforços econòmics als ciutadans, mentre predica amb l’exemple contrari engrandint les diferències entre la classe política i la població” i ha assenyalat que “ per salut democràtica, abans que demanar als ciutadans que s’ apretin el cinturó, els primers que han de donar exemple d’austeritat són els polítics de l’ Ajuntament”.
Per a Carrasco, “amb aquests sous privilegiats, aplicar només una congelació, seria com burlar-se i dels ciutadans i dels treballadors municipals”, i ha reclamat per això, que com a mesura de xoc, “aquest 2009, es tornin a aplicar als polítics i partits del consistori, els sous d’abans de l’apujada del 37% del 2007 i s’apliqui sobre aquests únicament l’augment corresponent de l’IPC “.
Independents per Mollet (IxM) ha reclamat també, que per millorar la transparència i la informació als ciutadans, “es creï un registre trimestral de les despeses a càrrec del pressupost municipal, de l’alcalde, els regidors i els càrrecs de confiança, que reculli conceptes com àpats, transports i telefonia mòbil, entre d’altres i que aquest sigui publicat al web municipal i al tauló d’anuncis dels edificis municipals, per a que els ciutadans que vulguin ho puguin consultar”.
miércoles, 21 de enero de 2009
El Sindic Personer diu Adeu
El Síndic Personer s’acomiadava dilluns a la tarda davant de tots els grups polítics de l’Ajuntament de la ciutat i de familiars i coneguts. Amaya també va presentar l’informe de 2008 on es reflecteixen les consultes i queixes realitzades al Síndic durant el període de l’any anterior. En aquest sentit, el Síndic Personer de Mollet va fer importants incisos en el fet que s’ha de donar respostes a les necessitats dels ciutadans. Amaya també va fer referència constant a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, que vetlla pel compliment dels drets dels individus. Aquest any, el Síndic ha rebut un total de 45 queixes i 82 consultes. Les queixes, en la seva majoria, estaven destinades a discutir l’àmbit d’urbanisme, serveis socials i policia municipal. Així, en total de 129 actuacions, que inclouen dues en actuació d’ofici. De totes les queixes, 7 han sigut solucionades, 20 estan en tràmit i 4 no han estat admeses. Pel que fa a les consultes, el nombre més elevat respon a les realitzades en diferents àmbits, inclosos consum i urbanisme.
Els portaveus dels grups polítics de la ciutat van omplir d’elogis la tasca feta per Amaya, tot i que ell mateix reconeix que se sent una mica frustrat per no haver assolit tots els objectius. Xavier Fenosa, portaveu d’ERC, afirmava contundentment que la tasca d’Amaya ha sigut “una feina espectacular durant aquests 5 anys”. Fenosa va reconèixer que per dur a terme les tasques de Síndic Personer cal tenir un gran coneixement de les persones, molt autodomini i sensibilitat. Per la seva banda, Feliu Guillaumes, de CiU, va valorar molt positivament la trajectòria d’Amaya i s’hi va acomiadar amb un “fins sempre”. L’alcalde Josep Monràs, i els regidors Josep Garzón (PSC), Susana Calvo (PP), Noemí Fernández (ICV-EUiA) es van sumar a la felicitació i van mostrar els seus millors desitjos d’ara endavant per a Amaya.
En finalitzar l’acte, Francisco Amaya va rebre la Font de la Plaça Prat de la Riba, en reconeixement per la seva feina.
Font: Mollet a Ma
Els portaveus dels grups polítics de la ciutat van omplir d’elogis la tasca feta per Amaya, tot i que ell mateix reconeix que se sent una mica frustrat per no haver assolit tots els objectius. Xavier Fenosa, portaveu d’ERC, afirmava contundentment que la tasca d’Amaya ha sigut “una feina espectacular durant aquests 5 anys”. Fenosa va reconèixer que per dur a terme les tasques de Síndic Personer cal tenir un gran coneixement de les persones, molt autodomini i sensibilitat. Per la seva banda, Feliu Guillaumes, de CiU, va valorar molt positivament la trajectòria d’Amaya i s’hi va acomiadar amb un “fins sempre”. L’alcalde Josep Monràs, i els regidors Josep Garzón (PSC), Susana Calvo (PP), Noemí Fernández (ICV-EUiA) es van sumar a la felicitació i van mostrar els seus millors desitjos d’ara endavant per a Amaya.
En finalitzar l’acte, Francisco Amaya va rebre la Font de la Plaça Prat de la Riba, en reconeixement per la seva feina.
Font: Mollet a Ma
martes, 20 de enero de 2009
Mollet participa en un docudrama sobre mestres
El paper de mestre que tothom juga en un moment o altre de la vida és el contingut de la docusèrie “Mestres”, que es presenta aquest dimecres, 21 de gener, a les 20.00h, al Centre Cultural de Cardedeu. Aquest projecte innovador, realitzat pels municipis de Cardedeu, Granollers, Mollet del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana, compta amb l'assessorament i finançament de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona.
“Mestres” és una sèrie documental adreçada a les televisions locals que mostra el potencial educatiu dels mitjans de comunicació de proximitat i del municipi. Tot i que el format de docusèrie és ja força habitual a les nostres televisions, aquesta producció de 13 capítols, dels quals se n'han completat set, destaca per la novetat d'haver aconseguit sumar els esforços de diferents regidories d'Educació i de Comunicació de la comarca. A més dels ajuntaments esmentats, han col·laborat en la realització de “Mestres”, l'associació Mitjans – Xarxa d'Educadors i Comunicadors, Àudiovisual Granollers, Canal Set – Santa Eulàlia Televisió, Ràdio Televisió Cardedeu i l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruera (Granollers).
La sèrie és el resultat de més de dos anys de treball i el seu capítol pilot es va presentar l'any 2006 al Mercat Àudiovisual de Catalunya. Inicialment, s'estrenarà a Ràdio Televisió Cardedeu, el proper 26 de gener, a les 22:45h i s'emetrà setmanalment. Amb posterioritat, es difondrà a les televisions locals dels altres tres municipis participants, que formen part de la Xarxa Audiovisual Local, entitat pública creada per la Diputació de Barcelona.
L'alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, presidirà l'acte de presentació de “Mestres”, que comptarà també amb la presència de la diputada d'Educació de la Diputació de Barcelona, Carme Garcia Suárez, i dels alcaldes de Granollers, Josep Mayoral; de Mollet del Vallès, Josep Monràs; i de Santa Eulàlia de Ronçana, Enric Barbany.
“Mestres” és una sèrie documental adreçada a les televisions locals que mostra el potencial educatiu dels mitjans de comunicació de proximitat i del municipi. Tot i que el format de docusèrie és ja força habitual a les nostres televisions, aquesta producció de 13 capítols, dels quals se n'han completat set, destaca per la novetat d'haver aconseguit sumar els esforços de diferents regidories d'Educació i de Comunicació de la comarca. A més dels ajuntaments esmentats, han col·laborat en la realització de “Mestres”, l'associació Mitjans – Xarxa d'Educadors i Comunicadors, Àudiovisual Granollers, Canal Set – Santa Eulàlia Televisió, Ràdio Televisió Cardedeu i l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruera (Granollers).
La sèrie és el resultat de més de dos anys de treball i el seu capítol pilot es va presentar l'any 2006 al Mercat Àudiovisual de Catalunya. Inicialment, s'estrenarà a Ràdio Televisió Cardedeu, el proper 26 de gener, a les 22:45h i s'emetrà setmanalment. Amb posterioritat, es difondrà a les televisions locals dels altres tres municipis participants, que formen part de la Xarxa Audiovisual Local, entitat pública creada per la Diputació de Barcelona.
L'alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, presidirà l'acte de presentació de “Mestres”, que comptarà també amb la presència de la diputada d'Educació de la Diputació de Barcelona, Carme Garcia Suárez, i dels alcaldes de Granollers, Josep Mayoral; de Mollet del Vallès, Josep Monràs; i de Santa Eulàlia de Ronçana, Enric Barbany.
viernes, 16 de enero de 2009
Presenten una trentena de projectes al Fons Estatal d inversio local
Mollet rebrà més de 9 milions d’euros del govern de l’Estat per invertir en obra pública provinent de l’anomenat Fons estatal d’inversió local. Aquesta mesura pretén dinamitzar la contractació de personal a l’atur i actuar davant la situació de crisi econòmica a través de la inversió pública.
L’Ajuntament ha presentat al govern de l’Estat una trentena de projectes perquè puguin beneficiar-se d’aquest fons d’inversió especial que destina 9.091.002 euros a Mollet. El fons estableix que, per poder beneficiar-se dels diners, els projectes han de ser realitzats en el termini d’un any, han de ser projectes nous, és a dir, que no estiguessin pressupostats per l’Ajuntament abans que s’anunciés aquest fons, i han de servir per crear i mantenir el màxim nombre de llocs de treball possible. A Mollet, es calcula que amb tots aquests projectes s’ocuparan a l’entorn de 400 llocs de treball.
El total de 33 projectes presentats per l’Ajuntament de la ciutat han estat acceptats per unanimitat de tots els grups municipals, i inclouen les propostes que alguns grups van fer a l’equip de govern abans del Nadal. Ara, cal que el Ministeri d’Administracions Públiques doni el vist-i-plau a tots els projectes perquè aquests puguin començar a fer-se realitat.
Els projectes que l’Ajuntament ha presentat al Fons estatal d’inversió local es divideixen en diferents àrees d’actuació: (adjuntem pdf amb xifres i plànols)
Rehabilitació i millora dels espais públics (urbanització de carrers i nous espais, adequació de paviments, rotondes, voreres, neteja de grafits...). 4 milions i mig d’euros.
Equipaments i infraestructures de serveis bàsics (soterrament de contenidors de recollida selectiva, instal·lació d’una xarxa de comunicacions multiservei ...). Un milió i mig d’euros
Rehabilitació i millora d’equipaments culturals, educatius i esportius (millores a les escoles de la ciutat, als pavellons esportius municipals i als centres culturals). Més d’un milió i mig milions d’euros.
Protecció del medi ambient, estalvi i eficiència energètica (enllumenat públic de baix consum, plaques fotovoltaiques, millora de l’arbrat...). A l’entorn de 800.000 euros.
Supressió de barreres arquitectòniques (millorar l’accessibilitat de nombrosos espais de la ciutat, passos de vianants, etc). Un milió d’euros.
D’entre la trentena de projectes que, quan s’executin, milloraran en gran mesura la fesomia dels carrers i espais de la ciutat oferint més i millors serveis per a la ciutadania, el govern municipal en destaca alguns pel seu impacte o importància:
Parc de Can Mulà. Substitució de tota la tanca que envolta el parc per una de nova que provoqui un menor impacte visual i serveixi per integrar, d’una manera més natural i estètica, el parc amb el teixit urbà. A més, es crearà una nova entrada al parc als Quatre Cantons i s’adaptaran i milloraran tots els accessos actuals.
Carrer Onze de setembre i plaça Joan Maragall (barri de l’Estació del Nord). S’actuarà en tot el carrer Onze de setembre per eliminar totes les barreres arquitectòniques en passos de vianants, voreres, escocells... D’aquesta manera es crearà un itinerari accessible que connectarà la plaça de Pau Casals amb l’estació de tren. A més, es crearà una nova zona verda a la plaça Joan Maragall (davant l’estació de Santa Rosa).
Zona esportiva del Camp de Futbol Germans Gonzalvo. L’entorn del camp municipal serà urbanitzat amb la creació d’un aparcament públic amb capacitat per a unes 200 places. A més, es traslladaran les pistes de petanca, actualment al parc de la Plana Lledó, a aquesta zona esportiva i es crearà un circuit d’street park, pioner a Catalunya, per poder practica l’skate, anar en bicicleta, etc.
Parc de Rafael Alberti (barri de Lourdes). Es col·locarà una coberta tèxtil a les pistes esportives del parc, que són també utilitzades com a zona d’esbarjo pel CEIP Garcia Lorca.
Millorar l’accessibilitat en nombrosos punts de la ciutat. Cal tenir en compte, a més a més, que en tota nova urbanització ja es construeix en base a fer una ciutat accessible per a tothom.
Instal·lació de contenidors soterrats. Es crearan 10 noves àrees de recollida selectiva amb contenidors soterrats, al llarg del carrer Vínzia (on les característiques de la via fan difícil la recollida de les escombraries), davant la renovada entrada al parc de Can Mulà pel carrer de Rafael Casanova, al carrer de Berenguer III i l’avinguda de la Llibertat.
Altres projectes destacats són la reurbanització i millora de la rambla de la Unió per a connectar-la amb el parc dels Colors; la urbanització de l’entorn del nou Hospital; la renovació de tot l’enllumenat públic al barri dels Col·legis Nous; la Renovació del paviment i l’enllumenat dels carrers Bilbao i La Llagosta (zona de Can Prat); treballs de millora a escoles, centres educatius i centres cívics (renovació de fusteria, pintura, substitució de tanques exteriors...) per valor de més d’un milió d’euros; i la instal·lació d’una pèrgola solar fotovoltaica al CEIP Sant Jordi.
Cal tenir en compte que alguns dels grans projectes que la ciutat té en marxa, com la construcció de la quarta escola bressol municipal, la nova comissaria, el futur edifici judicial, etc, no poden beneficiar-se d’aquest fons especial ja que són projectes complexos que necessiten més temps per poder redactar-se correctament i són obres que necessitaran més d’un any per executar-se. Per aquest motiu, tots aquests projectes seguiran el seu curs normal, ja que formen part de l’acció de govern municipal i compten amb pressupost, ja sigui de l’Ajuntament o d’altres administracions.
L’Ajuntament ha presentat al govern de l’Estat una trentena de projectes perquè puguin beneficiar-se d’aquest fons d’inversió especial que destina 9.091.002 euros a Mollet. El fons estableix que, per poder beneficiar-se dels diners, els projectes han de ser realitzats en el termini d’un any, han de ser projectes nous, és a dir, que no estiguessin pressupostats per l’Ajuntament abans que s’anunciés aquest fons, i han de servir per crear i mantenir el màxim nombre de llocs de treball possible. A Mollet, es calcula que amb tots aquests projectes s’ocuparan a l’entorn de 400 llocs de treball.
El total de 33 projectes presentats per l’Ajuntament de la ciutat han estat acceptats per unanimitat de tots els grups municipals, i inclouen les propostes que alguns grups van fer a l’equip de govern abans del Nadal. Ara, cal que el Ministeri d’Administracions Públiques doni el vist-i-plau a tots els projectes perquè aquests puguin començar a fer-se realitat.
Els projectes que l’Ajuntament ha presentat al Fons estatal d’inversió local es divideixen en diferents àrees d’actuació: (adjuntem pdf amb xifres i plànols)
Rehabilitació i millora dels espais públics (urbanització de carrers i nous espais, adequació de paviments, rotondes, voreres, neteja de grafits...). 4 milions i mig d’euros.
Equipaments i infraestructures de serveis bàsics (soterrament de contenidors de recollida selectiva, instal·lació d’una xarxa de comunicacions multiservei ...). Un milió i mig d’euros
Rehabilitació i millora d’equipaments culturals, educatius i esportius (millores a les escoles de la ciutat, als pavellons esportius municipals i als centres culturals). Més d’un milió i mig milions d’euros.
Protecció del medi ambient, estalvi i eficiència energètica (enllumenat públic de baix consum, plaques fotovoltaiques, millora de l’arbrat...). A l’entorn de 800.000 euros.
Supressió de barreres arquitectòniques (millorar l’accessibilitat de nombrosos espais de la ciutat, passos de vianants, etc). Un milió d’euros.
D’entre la trentena de projectes que, quan s’executin, milloraran en gran mesura la fesomia dels carrers i espais de la ciutat oferint més i millors serveis per a la ciutadania, el govern municipal en destaca alguns pel seu impacte o importància:
Parc de Can Mulà. Substitució de tota la tanca que envolta el parc per una de nova que provoqui un menor impacte visual i serveixi per integrar, d’una manera més natural i estètica, el parc amb el teixit urbà. A més, es crearà una nova entrada al parc als Quatre Cantons i s’adaptaran i milloraran tots els accessos actuals.
Carrer Onze de setembre i plaça Joan Maragall (barri de l’Estació del Nord). S’actuarà en tot el carrer Onze de setembre per eliminar totes les barreres arquitectòniques en passos de vianants, voreres, escocells... D’aquesta manera es crearà un itinerari accessible que connectarà la plaça de Pau Casals amb l’estació de tren. A més, es crearà una nova zona verda a la plaça Joan Maragall (davant l’estació de Santa Rosa).
Zona esportiva del Camp de Futbol Germans Gonzalvo. L’entorn del camp municipal serà urbanitzat amb la creació d’un aparcament públic amb capacitat per a unes 200 places. A més, es traslladaran les pistes de petanca, actualment al parc de la Plana Lledó, a aquesta zona esportiva i es crearà un circuit d’street park, pioner a Catalunya, per poder practica l’skate, anar en bicicleta, etc.
Parc de Rafael Alberti (barri de Lourdes). Es col·locarà una coberta tèxtil a les pistes esportives del parc, que són també utilitzades com a zona d’esbarjo pel CEIP Garcia Lorca.
Millorar l’accessibilitat en nombrosos punts de la ciutat. Cal tenir en compte, a més a més, que en tota nova urbanització ja es construeix en base a fer una ciutat accessible per a tothom.
Instal·lació de contenidors soterrats. Es crearan 10 noves àrees de recollida selectiva amb contenidors soterrats, al llarg del carrer Vínzia (on les característiques de la via fan difícil la recollida de les escombraries), davant la renovada entrada al parc de Can Mulà pel carrer de Rafael Casanova, al carrer de Berenguer III i l’avinguda de la Llibertat.
Altres projectes destacats són la reurbanització i millora de la rambla de la Unió per a connectar-la amb el parc dels Colors; la urbanització de l’entorn del nou Hospital; la renovació de tot l’enllumenat públic al barri dels Col·legis Nous; la Renovació del paviment i l’enllumenat dels carrers Bilbao i La Llagosta (zona de Can Prat); treballs de millora a escoles, centres educatius i centres cívics (renovació de fusteria, pintura, substitució de tanques exteriors...) per valor de més d’un milió d’euros; i la instal·lació d’una pèrgola solar fotovoltaica al CEIP Sant Jordi.
Cal tenir en compte que alguns dels grans projectes que la ciutat té en marxa, com la construcció de la quarta escola bressol municipal, la nova comissaria, el futur edifici judicial, etc, no poden beneficiar-se d’aquest fons especial ja que són projectes complexos que necessiten més temps per poder redactar-se correctament i són obres que necessitaran més d’un any per executar-se. Per aquest motiu, tots aquests projectes seguiran el seu curs normal, ja que formen part de l’acció de govern municipal i compten amb pressupost, ja sigui de l’Ajuntament o d’altres administracions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
